Kinesiologia educativa

Les bases teòriques del Mètode K de kinesiologia estan basades en raons neurològiques, argumentades en el meu treball d'investigació Kinesiologia educativa: La gimnàstica del cervell, un recurs educatiu per aprendre i viure sense estrès que facilita la gestió de les emocions i del benestar, realitzat el curs 2005-2006 en el marc del programa de llicència d'estudis del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Aquest treball de recerca va ser supervisat per la doctora Carme Cortadelles i l'equip d'educació emocional de la Universitat de Barcelona dirigit pel senyor Rafel Bisquerra. (https://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200506/memories/1101m.pdf)

L'objectiu global de la kinesiologia educativa, o brain gym, és treballar amb un cervell integrat. Integrat vol dir que en cada funció, sigui quina sigui, el cervell utilitza a la vegada i d'una forma global totes les àrees i connexions cerebrals necessàries: els hemisferis esquerre i dret, les àrees anterior i posterior (lòbul frontal i cerebel), superior i inferior (còrtex i sistema límbic) i les microconnexions neuronals.

Estar integrat vol dir funcionar amb tot el potencial cerebral i, per tant, amb un fer més eficient, més relaxant i rendible, sense tant d'esforç innecessari. La kinesiologia entén la realitat cos-ment com una sola realitat integrada (física, mental i emocional).

La kinesiologia té recursos per millorar el funcionament físic del cervell: moviment amb exercicis de kinesiologia (integració), beure aigua (hidratació) i respirar (oxigenació).

Importància de l'aigua: Hidratació

La transmissió neuronal òptima de la informació necessita una certa quantitat d'aigua. Per explicar-ho de manera entenedora: les neurones no es toquen, sinó que la transmissió elèctrica es fa a través d'un sistema aquós (el 75% del cervell és aigua).

A més de l'important paper de l'aigua en els sinapsis neuronals, calç esmentar-ne un altre de poc conegut però molt important también: segons la quantitat d'aigua disponible al cos, a els globuls vermells podin portar de 100 a 1.000 vegades més oxigen Arreu del cos, entre d'altres llocs al cervell.

Quan la quantitat d'aigua disponible disminueix, la sang és torna més espessa i circula menys facilment pel cos, especialment pel cervell. Això vol dir que hi ha menys oxigen a les cèl·lules i que no poden treballar amb eficàcia. La funció cerebral comença a disminuir i cada cop és tenen més dificultats per concentrar-se i comprendre. Si l 'aigua disponible baixa un 4% o 5%, com a consequencia es produeïx una reducció del 20% al 30% d'eficàcia en el treball. Us sentiu adormits? Pot ser que us falti aigua. 

Respiració: Oxigenació

La respiració subministra al nostre cos l'oxigen necessari per al seu funcionament. Podem estar dies sense menjar i hores sense beure però pocs minuts sense respirar.

El cervell és la part del cos que més oxigen necessita. El cervell és un 5% del pes corporal, però necessita el 20% de tota l'energia que utilitza el cos i l'oxigen n'és la seva principal font.

Sense aire no és possible la vida, això tots ho sabem, però pocs som conscients que respirar és molt més, és l'enllaç entre el món intern i el món extern, tant a nivell físic com a nivell mental.

Una respiració conscient, utilitzada actualment en moltes teràpies, és un recurs important i bàsic per aportar-nos benestar.

És molt fàcil comprovar-ho, només d'estar cinc minuts atents a l'acte d'inspirar i expirar i deixant que els pensaments passin, experimentarem una tranquil·litat reconfortant per tot el nostre cos i un sincer benestar.

Moviment, Brain Gym: Integració

"El moviment és la clau de l'aprenentatge, i tots/es sabem que s'aprèn fent", diu el doctor Dennison, creador del brain gym.

El cos és una globalitat cos-ment (cognició-emoció).

La cognició i les emocions són funcions abstractes (que no vol dir irreals) que es gesten en un òrgan físic, el cervell, i s'expressen i es fan reals a partir dels moviments del cos.

La kinesiologia educativa ha creat i buscat uns moviments motrius específics que beneficien aquestes dues funcions mentals (cognició i emoció) estimulant la creació de noves connexions neuronals: neuroplasticitat, globalitat i moviment són els puntals bàsics de la kinesiologia educativa.